(Deambulatorio(espera(profecía)))
Conferència al Matadero de la mà de XenoVisual Studies
[ES]
El sábado 31 de mayo a las 17h, el cuerpo teórico se desborda en una conferencia híbrida, entre gameplays, relatos y profecías glitch.
La Hammada (Deambulatorio(espera(profecía)))
Anemoia propone explorar otras formas de exponer el cuerpo teórico. La propuesta parte de la encarnación de la experiencia del meme brainrot, planteando una ponencia llena de estímulos como la visualización de un gameplay en directo: Hammada, videojuego creado por @itshzky a partir de un relato del colectivo.
La ponencia pivotará en torno a la cuestión profética apoyándose en cuatro patas principales: la temporalidad, la espacialidad en la que sucede, las f(r)icciones generadas en la ansiedad por que cambien las cosas, y la cuestión del efecto.
Todo esto situado desde una narrativa concreta en la que recorreremos un espacio mental —el Deambulatorio—, planteado con un primer relato, posteriormente asentado con la charla, y finalizado en la conclusión con el público que quiera intervenir.
— Texto de XenoVisuals en post de instagram.
[CAT]
Dissabte 31 de maig a les 17h, el cos teòric es desborda en una conferència híbrida, entre gameplays, relats i profecies glitch.
La Hammada (Deambulatorio(espera(profecía))).
Anemoia proposa explorar altres formes d’exposar el cos teòric. La proposta parteix de la incarnació de l’experiència del meme brainrot, plantejant una ponència plena d’estímuls com la visualització d’un gameplay en directe: Hammada, videojoc creat per @itshzky a partir d’un relat del col·lectiu. La ponència pivotarà al voltant de la qüestió profètica, recolzant-se en quatre eixos principals: la temporalitat, l’espacialitat on succeeix, les f(r)iccions generades per l’ansietat que canviïn les coses, i la qüestió de l’efecte.
Tot això situat des d’una narrativa concreta en la qual recorrerem un espai mental —el Deambulatorio—, plantejat amb un primer relat, posteriorment assentat amb la xerrada, i finalitzat amb la conclusió amb el públic que vulgui intervenir..
— Text de XenoVisuals en post d’Instagram.
L’Associació Anemoia va ser convidada de la mà del col·lectiu XenoVisuals Studies per donar una ponència en el marc del XVS Center II al Medialab Matadero, el passat dissabte 31 de maig de 2025.
Aquesta ponència va pivotar al voltant de la qüestió profètica, partint de quatre eixos principals des d’on vam convidar a observar-la: la temporalitat, l’espacialitat en què succeeix, les f(r)iccions generades per l’ansietat que canviïn les coses, i la qüestió de l’efecte.
Aquesta proposta, nascuda en la contemporaneïtat, s’encarna al seu torn en l’experiència del sobreestímul del brainrot. És per això que es planteja una ponència plena d’estímuls generats en directe mitjançant projeccions, com obrir TikTok en una finestra i reels d’Instagram en una altra, treballar amb Paint per muntar les diapositives al moment o, fins i tot, la visualització d’un gameplay en directe: La Hammada, projecte desenvolupat per Hzky, sòcia de l’Associació Anemoia, a partir d’un relat col·lectiu.
De fons, i al llarg de tota la ponència, s’escolten els ambients sonors de Misael Niceto, aka Romero Dog.
EL DEAMBULATORIO
Al Deambulatorio, plantegem una reflexió especulativa sobre la relació entre profecia, temps, espera i paisatge a través del projecte Hammada, un territori teòric i simbòlic on l’humà i l’inhumà s’entrellacen en una mateixa vibració. Partim de la idea de la profecia no com a predicció literal, sinó com un llenguatge poètic que emergeix en contextos de crisi per anunciar la imminència del canvi.
Des d’aquí desenvolupem la noció de la Unitat Temporal Complexa (UTC), un model que ens permet pensar el temps com un teixit de ritmes simultanis —geològics, biològics, digitals, afectius— que col·lisionen en el present. En aquesta col·lisió, l’espera deixa de ser passiva per convertir-se en un acte, en una pràctica vital: acequem, deambulem, ficcionem. La Hammada, el desert rocós que dóna nom al projecte, funciona com a metàfora d’aquesta espera activa: un paisatge que anhela la seva pròpia transformació, que vibra a la imminència d’un succés que encara no es pronuncia.
Entramat de temporalitats participants
El Suceso
Davant un entorn digital saturat de missatges, on la veritat es dispersa entre humans, bots i algoritmes, entenem la profecia com una forma d’hiperestició, una ficció que fabrica la realitat que anticipa. Així, les accions d’acecar, deambular i ficcionar s’entrellacen amb la nostàlgia, entesa no com un refugi en el passat sinó com una eina crítica que reorganitza el present i permet sostenir la tensió del canvi. A Hammada, la nostàlgia esdevé curadoria temporal, resistència davant el col·lapse, una manera d’esperar sense petrificar-se. El temps i l’espai es superposen, el desert es converteix en relat i l’espera en mètode. No cerquem una resolució, sinó habitar l’umbral, aquest punt on les capes del que va ser i del que serà es confonen. Ens preguntem, des d’aquesta frontera vibrant: com ens enfrontem a l’ansietat del canvi? De quina manera acequem el que ve? I què passa quan La Hammada deixi de ser el que és?